Hui ha ixit un dia de merda. Va ser de les primeres coses que em va dir. I per més q qualsevol persona mirara i mirara per la finestra, el sol ben alt, el cel blau. Tot té una explicació quan t'agraden aquestos cels blancs i encegadors q no saps q fer, si ficar-te o llevar-te les ulleres de sol. Així q vam tenir que tancar-se a casa, a la coveta, per a q el cel es prenguera foc i ens deixara el sol estar. Perque cada dia és una benvinguda i un comiat. I cada vegada q em trobe amb ell, l'he de sentir com si no l'anara a vore mai més. Perque eixe va ser el tracte q em vaig fer a mi mateixa fa molt de temps. El tracte que he traicionat massa vegades ja.
Per tant, ni caure en l'embruix d'un, ni en la suau pell de l'altra, ni en les carícies i rises del q més lluny està. Ara tinc coses més importants, com aconseguir la perfecta convivència d'una gossa i d'un gat.