On estarà? S'haurà ficat baix del llit? No, no potser, el llit resta sobre terra ferma, no hi ha somier. Estarà dalt d'alguna estanteria, com figureta egípcia? S'haurà ficat dins d'algún armari? No crec, a no ser q ara sàpiga com obrir i tancar portes. Qui anava a pensar q tenia una coveta dins del sofà. SI! Dins del sofa! I quan l'amença canina ha desaparegut, emergeix com un sol pel-roig, amaneguent per sota els coixins. Quan més en cap a caiguda semblava estar, encara q semble un tonteria, a mitat d'ecriure un mail anunciant la seua desaparició, pensant, trankila, alguna gateta, és la primavera. I ara no para de mirar per sobre el meu muscle per la mala nit q ha passat, per l'estrés q ell creu innecesari haver passat. Per haver-li dut a Foska i no haver-los presentat com calia. Però de vegades, amb els animals, cal començar varies vegades. Qui sap? Potser acaben siguent molt bons amics.
