jueves, 22 de abril de 2010

La metàfora


Estic amagadeta en un racó. Tot està oscur al meu voltant. Però jo continue fent la mateixa suma amb guix a la paret. 1+1= POSITIU/NEGATIU.
Qualsevol cosa del món q et puga dir en aquests moments pot resultar igualment negativa i positiva. Puc arrepentir-me o no de dir-la. Qualsevol cosa q passe entre nosaltres pot resultar positiva o negativa.
Espera't...
Un moment de lucideça. No té per què ser negatiu.
No, si, si pot ser-ho. Perque el q s'enfronta en la balança sempre estarà enfrontat. I tot es resumeix en un ara o mai.
El moment fa por.
I em sent dèbil, vulnerable i frustrada de q tot el q semblava haver aprés es resumeixca en açó. De q no m'haja servit de res tan de donar voltes i analitzar-ho tot i passar-me mija vida observant, al final tot acaba on m'han dit sempre. En q vida sols hi ha una però haurien d'haver-ne més. I hi ha q escollir...