Cadascú té la seua forma de convocar a la gent. Vull dir, quan vivim a l'era de les noves tecnologies, de la intimitat reduida al casi cero absolut, sembla inútil i innecesari parlar de bruixeria. Ja no la que se suposa q es feia antigament per nugar, etc. No. Em referixc a utilitzar energies. Jajajaja, em faig gràcia parlant d'açò. Però és q de vegades em resulta tan sorprenent la coincidència de la vida q (disculpeu-me, sóc humana) intente buscar-li una explicació extrasensorial. I no dure res. De seguida em venen al cap la filosofia i la ciència. Encara q siga ciència al límit, q sembla surgida d'alguna "tripà" q es va pegar un cintífic pels 60. Però com expliquem quan ens ve la sort de cara i quan ens ve de cul? Me s'ampastra el cervell de pensar i em costa escriure.
