Jo també tinc ganes d'estar amb tu. De vegades es sorprenem de com canvien els sentiments per la gent q pensàvem conéixer. Però ja no m'ho puc negar a mi mateixa. No pare de pensar en tu i la única cosa q aconseguix insuflar-me vida durant el dia és poder vore't, encara q siga mal i fosc. Però no és el moment, no és el moment, encara q et trobe a faltar moltíssim i tot el que tinc al voltant em recorda a tú. I busque ixir per a no estar rodejada de les teues coses continuament. Però així i tot sols tinc ganes de tornar. Ara, enfebrada, m'he sorprés despertant-me abraçada a un coixí, parlant-li. No sé q li estava dient, ho he oblidat al temps q tornava a la vigilia, com si tot el moment l'haguera somiat. Ara em trobe cridant en un món d'oscuritat color groc, groc fum i apagat. I sols faig q pensar en aquelles paraules q et vaig dir q no em digueres perque no sabia q contestar, per si m'arrepentia de la contestació, per si al final les coses no anaven bé. Per covard, o per orgullosa. Perque vaig dir q res més em faria retrasar la meua partida. I ara mateix sols pense q voldria estar en tu, allí on ningú ens entén. I sempre se'm fa massa tard per dir les coses, sempre. La gent no té paciència per esperar les meues inseguritats i jo no vaig a ser la q els moleste amb elles. Q tots continuen amb la seua vida, ja me les apanyaré jo com puga.