FEBRE

Febre i el gat q no para de miolar-li a la gata invisible. I els plans es desfàn. Tot és blanet i fluid. Tots els colors aumenten un to i els sorolls es fan insoportables. Sols podria soportar ara mateixa el sò de la teua veu. No m'has parlat mai a l'orella, baixet, però així i tot, sé q m'agradaria. Tinc una imaginació aguda i desperta, això és q ja no tinc tanta febra, o potser, al contrari, q m'ha pujat altra vegada. Ara ve el misinet a contar-me q no troba a la seua gateta desitjada. Tranquil amiguet, no se'n van per a sempre.