Quan tornes d'algún lloc sempre sents com si t'haveres deixat una part de tu allí.
Aquesta vegada he tornat amb dolors q feia temps q no sentia. Però són eixos dolors benvinguts a la part mija de l'esquena i a l'interior de les cuixes, mal de cap de dormir poc. I un mal al cor q és l'únic no benvingut. Però amb un somriure d'orella a orella cada vegada q recorde tot el q ha passat. Des de la "Jupi" de l'aeroport, passant pel penjat q parlava soles al coffee, el pato de l'Smoky, les guitarres de Koln o el rastafari del Pot du lait. El Quick, els gofres, els paisatges verds i la brossa q se'm fumat.
I ara sent una ma q em recorre l'esquena. I la sent tan gran q la cubrix tota. I trobaré a faltar q em pegues casi la volta sencera amb els teus braços. Però el q més trobaré a faltar seràn les rises q s'hem pegat i les caminates q hem fet tan agust, q després estàvem reventats i no sabíem ni per què, fotre.
I ara estic soles ací sentada a l'habitació q no és meua perque encara és seua.
Ara és quan note q el meu lloc és ningún lloc, q no em sent de ninguna part. Q si, q la meua terreta és la meua "terreta", q els olors d'ací no se'm lleven de damunt perque estàn gravats a foc al meu cor. Però ara estic soles a casa, i és l'única cosa q em passa pel cap. I estic soles perque vull, perque no m'apetix tampoc estar amb ningú (m'he pasat tres dies amb ki m'apetix estar). Però fages el q fages, digues el q digues la gent sempre va a estar buscant q la cagues per poder dir: "Veus, ja t'ho havia dit jo". I qué! L'he cagat una vegada però no pararé mai de felicitar-te les vegades q ho fas bé i callar-me les vegades q ho fas mal perque tot el món té dret a equivocar-se i els meus amics més. Per això em sent així, perque ningú em deixa enganyar-me en la vida i intente fer-ho el menys posible. I per això no m'agrada estar al mateix lloc q estava, perque la gent sempre espera més, així q el q mereix la pena és estar un temps, donar-ho tot i anar-se'n quan ja estiguen tots farts de tu.
La qüestió és q comence a divagar i ja no sé del q estic parlant. Així q vaaig a deixar q el fum dels records d'estos tres dies em tornen a col.locar el somriure d'orella a orella i que els donen a tots per on els capia, jo apague, no vull saber-ne res.
