Ja no faig olor a tu. He entrat a casa amb les meues foses nasals plenes del teu olor i he ixit sense ell. I per la nit he rastrejat cada racó del meu cos i no l'he trobat per ninguna part. Però encara el mantinc a la meua memòria sensorial. Tardarà uns dies en anar-se'n. I quan se'n vaja em quedarà aquesta sensació de realització i la meua ment començarà a donar voltes per a buscar alguna excusa per tornar-me a trobar amb tu. Simplement per tornar a follar amb tu, no és que m'haja enamorat. Jo ja no crec en això. Ja m'he convençut del tot que al vida és massa curta com per a compartir-la amb una sola persona, q no té ningún sentit estar tots els dies amb algú. Pot ser per a alguns funcione, però per a mi ja no. Ara tinc q fer el posible per a traspassar açò del teclat de l'ordinador a la vida real. I és difícil però ho aconseguiré. Pot ser no et torne a vore en molt de temps (ho dubte, València és tan xicoteta). Però sé q ja he començat el meu descens i quan em pegue l'òstia o ho tinc tot nigat i ben nigat o algú més caurà amb mi i això no em fa gens de goig. Fins demà o dimarts em limitaré a seguir pensant en el teu olor i prou. I pensant en tot el que he de fer...
