La raó màxima per la q de vegades em sent atreta per una persona és el joc. Eixe joc misteriós i traicioner que té la seducció. Cadascú juga a la seua manera.
Jo jugue a enganyar, jugue al secretisme i a la mentira joganera. Pot sonar mal. Però és més fàcil si s'explica. Quan una persona et coneix tan bé q pot saber com vas a reaccionar a cada moment, qué vas a fer i com. Ho sap tot, absolutament tot de tú. El joc s'ha acabat. Així q el joc durarà més si t'esforces en aumentar cada vegada més el misteri. Per a jugar aquest joc es necesita una altra persona q siga capaç de seguir el joc mentre juga el seu. En alguns moments les explosions de ràbia seràn inevitables. Però també seràn més insoportablement apasionades les reconcil.liacions. Quan el volcà entra en erupció ho fa cap a una direcció inesperada.
Quans volcans tinc últimament al cap. O potser un haja sigut l'inspiració de l'altre i així succesivament. Un volcà la setmana passada. Un volcà aquest cap de setmana. I un volcà al meu cap huí.
M'explotarà en algún moment?
(Menys mal q tinc aquestos moments de géiser)
