lunes, 8 de marzo de 2010

Una entrada diferent però necesaria




Estiga on estiga, em passe el que em passe, haja fet el que haja fet, aquestes dos personetes sempre em recolzen i estàn al meua costat. Ell ja em va fer de refugi una vegada quan encara era un caragol i no una babosa (com sóc ara)i sap q això és una cosa q no oblidaré mai en la vida. I ella, q puc dir, q encara vaig coneguent-la poc a poc i cada vegada l'estime més. Açò és un jurament de fidelitat eterne per als dos, per ser com sou i per acceptar-me com jo sóc. Vos estime moltíssim.