Necesitats i anyorances

Necesite estar soles. Te'n vas i jo em quede ací, a punt de reventar però sempre a punt. Saps eixa sensació com si estigueres bollint tot el temps, i no estic parlant de sexe per una vegada en la meua vida. Estic parlant de dolor o algo paregut. Perque és com si no sentires res, però eixe no sentir res és el que et fa sentir mal. I si no se sent res, com es pot sentir tant? Crec q açò és estar trist. No ho sé, sols sé que no tinc ganes de fer res, q no sé escriure altra vegada, q no sé premer el disparador de la meua càmera. Q quan el whisky i la resta de les drogues no em fan res, ja no hi ha més q fer que deixar-se dur per aquesta sensació. Potser si surt al carrer, si sent l'olor de la terra i de la vida, potser sse'm passe. Et trobe a faltar però necesite estar soles. És tan difícil d'entendre per al meu cap i per al dels demés?