Ja comencen a anar-se'n les marques dels teus mossos. I això pot ser que em fique trista. Si realment sabera ki me'ls ha pegat de veritat. Perque jo vaig tirant-li la culpa a un i a altre i pot ser ke ningún dels dos haja sigut. Però, si no, ki?
Mire al nord, a l'est, a l'oest, al sud. On estava el nord? No me'n recorde. Aquest cap de setmana sembla q el nord estava en una furgoneta. Però no era el meu nord, per a res. Jo solia dir-li nord al llit. Anar cap al nord és acabar en l'habitació d'algú entre llençols o sense ells, en la taula, a terra o cap a la finestra. Hi ha moltes escenes al meua cap q em duen cap al nord. I cap allí me'n aniré, cap al fred, cap al gel, cap on el meu cor se senta bé. A vore si gràcies al gel es calfa del tot perque, donat que és l'element més contradictori del meu cos (a part q quan tinc les mans gelades em sent millor), supose q el fred li sentarà bé. Ki sap, igual allí em trobe per primera vegada des de fa molt de temps amb les meues llàgrimes, q van pegar a fugir fa molts anys. Estic mesclant coses de nou. Però és q tinc els sentits tan confosos ara mateixa. Tot el q puc fer és arrimar el nas a elements q encara tenen els seus olors. I ha passat un altra setmana. I ja comence a sentir-me un poc mal. Ja comence una altra vegada a sentir q estic a l'epicentre d'un huracà. Feia molt de temps q no veia eixa imatge repetida als meus somnis desperta. La meua imatge reflexada en un munt d'espills trencats per terra. Les meues ales trencades al fons de l'abisme, les llàgrimes negres de dol per elles. L'abisme m'absorbeix, està tan il.luminat. Ícar ja va cometre l'error i jo darrere, com una burra, darrere, com un cohet borratxo, a rebufo de les ales, a terra. Fons ben fons. I no puc parar de vore l'erotisme en tot. Ja comencem altra vegada... Un dia et dedicaré una entrada sols a tu, ho sé q serà sols a tu, sense acompanyar-te de ningú, però encara no, encara és massa prompte perque TU t'asustaries i pegaries a fugir, com jo. T'entenc per això, perque jo pensaria en fer el mateix, i t'estime massa com per a perdre't per una confusió tan estúpida com aquest invent social q és l'amor. Saps q l'amor no existeix? I saps q el millor de ser amics és q puc follar-te quan vullga sense confusions? I saps q pots tirar-te a ki vullgues? No, no ho saps. Perque no ho fas. I si saberes com eres en el llit. Buf, crec q has dixat el llistó un poc alt desgraciat. I ara q faig? Doncs buscar i buscar i buscar... el nord, altra vegada.
