I si no puc parar de mirar-te? Q faig si se'm queden els ulls paralitzats per qualsevol dels teus moviments? I si quan escolte la teua veu se'm fiquen els pels de punta? I qué passa si perd la respiració quan em toques encara q siga amb l'aire que fas quan passes? I qué és el que ocorre quan aquest desig no té cara i es multiplica i multiplica? Quan els rostres són intercambiables als somnis com les nines dels retallables de quan era menuda. He de pensar q açò és un dilema moral? He de pensar en q dirà la gent quan ho sàpiga? He de pensar en q algún d'eixos rostres es pot sentir afectat? Sóc inmoral? Ho disfrute fins q s'acabe? I quan s'acabe qué passarà? Passarà el q ha passat sempre. Uns quedaràn, els bons, els q ho entenen. Els q entenen q no puc donar-li-ho tot a una persona. Ja li vaig entregar el meu cor a algú i se'l va endur tan llunt q no el trobaré mai més. Així q els q queden ací, sobre la terra, se'l tindràn q repartir com a bons germans.
