"La por si l'aprofites es torna cerimònia..."
El meu cor m'espenta per a que vaja de pressa per q et diga q et vull, q et vull moltíssim. Però una altra força invisible m'obliga a no fer-ho. I ho escric mil vegades i ho borre. I ho torne a escriure una mil i una i ho torne a borrar altra mil i una vegada. I no sé q obliga al meu dit a pressionar la tecla de borrar. Potser perque amb les persones no pots desfer el q has fet. No tenim Control+Z. Quan es diu una cosa ja no pots tornar enrrere, o costa molt tornar enrrere. I després de tot en aquestos moments la meua relació amb l'amor no es molt bona. Perque fa el q vol de mi. I hui t'estime com si em morira i demà potser m'alce pel matí i ja no sent res per tu. Enamorar-se és una traició, és debilitat, et deixa sense defenses, totalment nuet davant d'una altra persona q des d'eixe mateix moment ja pot fer el q vuiga amb tu. No puc deixar q em passe això amb un altre amic, no puc correr el risc, no puc. Perque fa mal, fa molt de mal. I et passes nits i dies pensant per què se'n ha anat de repent eixe sentiment q semblava tan fort, eixa pasió. Per què? Què ha canviat de cop? No canvia res, canvie jo. Em criden l'atenció moltes coses i vaig deixant-me portar. I aplega un moment q la persona q està al meu costat es queda en el camí, apartat a un costat. Hi ha ki no es cansa d'esperar-me i he de tornar per dir-li q no m'espere, q ja es vorem, ki sap, si es tornen a creuar els nostres camins. Hi ha ki s'aparta a un costat quan es cansa i continua en una altra direcció. Sóc un desekilibri molt gran jo mateixa. No la meua vida, ni els meus actes, ni els meus pensaments, ni els meus principis. Sóc jo el desekilibri. Però q em de fer si et vull. El q passa és q ara et vull més a tu però han hagut altres als q he volgut igual però de forma diferent. Qui sap q passarà demà, ki sap on estaré d'ací dos mesos, ki sap ki seré, si estaré, si no. Ki sap. El q vull és parlar amb tu per traure'm tots els putos dubtes del cap i vore si realment m'entens, si em vols, si... Tot fora. I sent por de perdre't quan em conegues del tot. Tinc por q si m'obric del tot pegues a fugir o t'apartes a un costat i et veja perdre't en l'horitzó per un camí diferent al meu. Que no formes part de la meua vida no entra en els meus plans. Així q deixaré q guanye la paciència, q crec q deu ser la força invisible q m'espenta a no dir-te que et vull.
