He tingut un somni. Un somni molt dolent, molt dolent. Un somni molt humit, molt humit. Amb molt de plaer, molt de plaer. I dolor. Un somni realitzador i vergonyós. Una dicotomia constant. Un somni on els sentiments contradictoris n o paraven de sorfir fent que el plaer fora més desesperant que mai. Jo volia fugir i al mateix temps fer que et quedares clavat en mi per a sempre. Un somni on el remordiment i el plaer es fonen dins de mi com un líquid enganxós que ho cobreix tot fins que la mirada es torna difusa, nuolosa, i una xicoteta mort obri els braços per a rebre'm. I allí tornes a estar tu, tot envoltat de felicitat i tristesa, però també de plaer i dolor. Feia temps que no tenia un somni així i encara note les palpitacions d'ell dins de mi. Em limitaré a seguir somiant i apanyar-me-les soles.
