...

I no puc llevar-me-ho del cap. Els braços, la pell, l'esquena, les mans. No puc llevar-me-ho del cap. I no puc parar de somiar i de somriure amb cada record i de recordar cada mirada. Els ulls com en un pla detall de la mirada. Eixa mirada, eixa baixada de pestanyes, eixos ulls q miren cap a un altre lloc quan saben que podria continuar cap alguna cosa més. Eixe moment únic que es convertix en un record interminable. Aparta-la, aparta la mirada, no mires més, no continues per ahí. O continua... tot és tan contradictori. I sé el que podria passar, sé com podria acabar açò i...