sábado, 30 de enero de 2010

Potser que perda l'alé


Sé que no es pot tornar enrrere, que la vida sols va marxa avant. I faria tantes coses que no he fet. Perque algunes d'elles si les fera ara no podria soportar el pes de l'arrepentiment. I jo sempre he dit que no s'ha d'arrepentir ú de res del que faja. Però podria tornar arrere, a aquella nit? Podria tornar a aquell banquet mal acomodat amb coixins plans com un paper? Podria tornar a dir les paraules que vaig dir? Podria fer el que tindria que haver fet? De vegades apleguem tan tard als moments, se'n adonem tan tard que el que podria haver passat ens podria haver fet triar un altre camí, no millor ni pitjor, un altre camí. I aquesta vesprada m'he trobat caminant pel carrer i recordant records que creia oblidats, recordant com vaig deixar de beure tant perque de vegades no sabia el que em feia i mai m'ha agradat el Hyde que surt quan jo mateixa m'amague per que ningú em veja. Queden tantes coses al record, tantes coses que surten ara les males putes desgraciaes. I tant com m'agradaria poder viatjar a una realitat paral.lela o al menys vore per un foradet el que podria haver passat. Potser havera sigut pitjor, potser no s'haverem tornat a vore mai. Potser tanta cosa potser. Potser que perga l'alé mentre escric aquestes paraules.