Com que està tot el món obsesionat amb l'any 10, he decidit investigar un poc per vore tot el que va passar a 1910, per exemple, per si eixe és el deu de la dita, i he descobert una cosa q m'ha fet recorrer un escalfred d'orgull per l'esquena:
23 de marzo de 1910: las feministas canarias presentan su candidatura para las elecciones, aún sabiendo que no serán elegidas, como un acto de denuncia hacia la exclusión política a la que se ven sometidas las mujeres.
I és que sembla que aquestos fets els hagen eliminat de la història, com si no havera sigut important la lluita que va protagonitzar la dona en tot el món per a aconseguir ser mig escoltada, sols mig o un quartet en alguns casos.
Jo recorde a l'escola que els profesors d'història, incluides les dones, em deixaren caure quan en algún país s'aprovava el sufragi femení, però ningún, ni un sol d'ells, em va dir mai com havien sigut les lluites que es van tindre que produir en alguns llocs per a que a la dona li se fera un micoteta de cas, una micoteta soles, perque el que si que és veritat és que la majoria dels llocs on s'aprovava el sufragi femení, el que anava a votar per part dels dos era l'home, així q estàvem igual.
Em dóna moltíssima ràbia, sent dona, que històricament sols ens conten le lluites dels homes, les guerres dels homes, les revolucions dels homes, inclús les xicotetes revoltes d'homes. Açò alimenta la conciència social de que la dona no està feta per a lluitar. Doncs si que està feta, si que ho està, si que lluita, si que fa revoltes, si que fa revolucions, si que té veu, i sap ficar-se en peu, i mereixen un gran lloc als llibres d'història, les més rebels i bèsties com les angleses amb Emmeline Pankhurst, i les més tranquiles i pacífiques com Clara Campoamor a Espanya (encara que a mi sempre em resulte estrany que una lluita així es realitze de forma silenciosa i tranquila, quan en política es fa alguna cosa bé o que de cara al públic sembla bé, desconfie, és una mascarada segur).
Crec que les adol.lescents deurien coneixer açò, deurien ser educades igualitàriament, sabent que no sols són els homes els protagonistes de la història. que també hi ha pintores, escriptores (i no sols Santa Teresa de Jesús) i segurament exitien escultores i músiques que mai es coneixeràn perque mai se'ls ha donat una veu i s'oblidaràn per sempre, com sempre ha passat amb les dones.
