Necesite una emoció. Avui venen els Reis i jo crec que em farien un favor si em portaren una emoció. És un d'eixos dies que recorde tot el que solia emocionar-me. No sé, i també estic melancòlica, he començat l'any sense lobjecte que més m'havia fet emocionar-me: la meua càmera. L'ull a travé del qual podia vore el món d'una forma diferent i privada. No sé sis erà per això o per què a banda d'arrugues quan et fas major et vas llevant emocions. Descobreixes els secrets de les coses i si ets un poc espavilat, descobreixes com funcionen les persones, i és una gran desil.usió trobar la facilitat en casi la major part d'elles. És deesperant i avorrit. Aquest any he pensat moltes vegades en pegar a fugir, de veritat, en agafar-ho tot i pegar a fugir ben llunt perque em sembla que se m'acaba el temps, que la vida se'm queda curta, que porte massa temps al mateix lloc. Però no he pogut fer-ho. Així i tot em sembla que no ho he fet del tot mal quedant-me amb el meu xicotet mon conegut i reafirmant-lo. Dec començar a moure'm ja, és necessari que em moga ja, perque si aquest any se m'ocorre pegar a fugir no ho deixaré en ocurrència, tindre que anar-me'n perque ja serà massa l'insistència com per a no fer-li cas.