Odie els nadals. Hi haurà moltíssima gent que dirà, jo també. Però és que a mi no m'han agradat mai, ni quan era xicoteta. M'agradaven els regals, per suposat, com a tots els xiquets del món.Però el Nadal? Gens. No entenc perque s'ha de seguir cel.lebrant aquest tipus de festes tan públicament. No seria més normal en aquestos temps que corren, que cadascú cel.lebrara la festa que vullguera. Però no, si ets d'una religió com la catòlica que va sumir a l'ésser humà en una era d'oscuritat que avuí encara fa ombra tens totes les festes del món. I qué més dóna que aquesta festa fora furtada ja d'avantpassats, qué més dóna, si ningú creu en res ja, si és la festa més automàtica del món, amb més protocols i tradicions: que si ves a sopar a ca la mare, a ca la iaia, a ca'l sogre, a ca la sogra, a ca la mare del sogre, a ca la mare de la sogra, ... No sé kin déu estarà content amb aquesta devoció però si és la cel.lebració el que manté vius als deus (al menys als d'American Gods, de Neil Gaiman), estarà fent l'agost amb els nostres nadals.
És que a mi el que no m'agrada del Nadal és que tens que quedar per collons amb tots, els que et cauen bé i els que no, els que t'iporten i els que no, per eixa puta mania que tenim les persones de crear llaços on no existeixen. I tot per culpa de que pensem que la racionalitat està unida a crear un nucli familiar. Jo pense que això ens fa dèbils, però ja ho divagaré un altre dia. Ale anem tots anem, i bufeu-se, bufeu-se molt, que això sempre ajuda a superar qualsevol sopar o dinar.
