Per què continues preguntant-me que què pense. No te'n adones que non t'ho vull contar? Que pense en tot menys en tu, que pense en tots menys en tu, que necesite que algu em torne a fer sentir viva i que em faja cridar com sempre he cridat. Que açò s'ha acabat com tot s'acaba a la meua vida, que pot ser siga una llàstima però potser no. Si no acabe amb açò prompte vaig a tornar-me boja o vaig a desdoblar-me en dues jo. I sé que seria capaç d'una cosa i de l'altra, puc viure en dos mons diferents i que ambdos siguen tan correctes que ningun sàpiga de l'existència de l'altre. Potse si me'n vaig a pasetjar sol.lucione alguna cosa. Potser les coses es solucionen sols enganyant-se a una mateixa.
