Paciència amb mi infinita, amor amb mi infinit. Encara no m'ha pogut decpcionar amb cap cosa. Encara recorde cuan va començar a caminar, quan va lladrar per primera vegada. Em plena el cor cada vegada que recolza el cap sobre la meua cama o quan surt a la porta a rebre'm. És meravellós el sentiment que desperta el que sempre estiga disposada a jugar amb tu o a acompanyar-te fins el fi del món. No puc parar de riure'm de com pega voltes sobre el sofa mentre dorm, encara que ho haja fet sempre. Sols amb mirar-la als ulls ja estic bé i no crec que m'avorrisca mai de mirar-la als ulls, és simplement fantàstic que els nostres camins es creuaren fa quatre anys, que donara la casualitat, a més, que nasquera el mateix dia que jo, que siga tan blanca i tinga un cor tan pur.
Tot i que li vaig ficar Foska, ella mateixa no ha deixa't mai que el seu nom signifique el que és ella.
