No fotes que no has escoltat parlar mai de Pere i el llop, doncs a mi em van criar amb històries com eixa. Que creus que als temps que corren no es pot aplicar? Donc mira, et ficaré un exemple molt fàcil:
Hi havia una vegada una dona que li trucava per telèfon al seu fill toooooots els dies per preguntar-li trivialitats i contar-li coses per les que ell no mostrava el més mínim interés. I va i aplega un dia en que el telefon mòbil del seu fill es trenca (o el trenca ell, fart d'aquesta vida). I la dona comença a trucar-li a la nóvia del seu fill. Fins a 5 trucades en una hora és capaç de fer-li. És clar que la nora, no molt amiga de les cridaes telefòniques trivials, no li'n agafa ni una d'elles. Ja li'n ha agafat prou abans i sap que si cedeix ací la ficarà a la seua llista de cridaes telefòniques diaries. No, no,no. Vet aquí que la dona davant la negativa dels dos a parlar amb ells s'enfila cap a la feïna del seu fill per a pegar-li un bon ascardusó a aquest. I es troba ella amb una xica menudeta que li diu que deixe tranquila a la seua nora i amb el seu fill que li remuga per pesada. Ai, mare, és que si es mor algú de la familia no s'entereu. No, que va, com que no exiteixen els sms ni altres formes de parlar amb la gent. Que segur que m'he vist més rodejada de morts que la meua sogra i mai de la vida he dixat d'enterar-me d'alguna. Tornem a Pere i el llop, no? Si truques i truques i truques per trivialitats, el dia que vinga el llop te se menjarà.
