Avuí comence aquest blog perque tinc la necesitat de soltar energia per algún lloc. I sempre m'ha resultat molt fàcil evadir-me escrivint. Els nebots de la meua veïna són huí a sa casa i són xiquets maleducats i engorrosos com estàn resultant ser quasi tots els xiquets d'avuí en dia. No sé qui em deia l'altre dia que deuria haver un manual o una assignatura a l'escola que fora per ensenyar-nos a ser pares. A molts els faria falta. Sobre tot a aquells pares o tietes o qui siga, que estàn toooooot el dia amb els xiquets i sols els fan cas quan criden, es barallen o ploren. No ho dic pels que no tenen temps o treballen massa, eixos ja tenen prou en sobreviure. Però aquestes dos "melgues" que estàn fent-se el cafenet mentre parlen de gent que sols elles coneixen (males putes les parets que són de rejola del 4) podrien fixar-se un poc més en els xiquets en compte de cridar-los.....Ah, no vull seguir parlant d'açò, és tan frustrant, m'agradaria tantíssim poder dir-lo-s'ho a la cara. Tinc tantes ganes de cridar jo també i de dir-li que el nom del seu nebot és ALEJANDRO I NO "MALO".
Cada vegada tinc més clar que no vull tindre xiquets, seré poreguita o el que vullgueu, però no vull passar per ahí i admire moltíssim als que ho intenten i no moren en l'intent.
