miércoles, 21 de julio de 2010


Huí tinc por. Tinc por de viure. La majoria de gent té pànic a morir. Jo en tinc de viure. Però mentre tu estigues al meu costat estic trankila. Perque cada vegada q se’m fica la pell de galllina quan em beses i em toques em recordes per què mereix la pena viure. Perque encara q no m'entengues intentes traure'm un somriure. Perseverant sempre, sense frustrar-te per no poder aconseguir-ho en algún moment. I, al final, sempre ho aconseguixes.