Fa temps q no em faig un autorretrat. Fa temps q no escric. Fa temps q tinc el cap plé de tu i de la teua risa. Fa temps q has plenat tot el temps de la meua vida. Fa un temps q, de cop, la vesprada ens sorprén follant al sofà. Fa temps q em sorprenc cada vegada q em parles. Fa temps q et conec i fa poc q estic coneguen-te. I ja no tinc por de caure en tòpics perque és veritat q la teua pell em fica els pels de punta i q quan em fiques una ma en l'esquena tots els problemes del meu món s'han acabat. És veritat q puc parlar amb tu sense por. I q em deixes en silenci quan ho necesite. És veritat q si durant eixe silenci m'abraces i em fas una carícia em dóna completament igual per què estava cabrejada i confusa. I així, quan tot perd importància i sols estem tu i jo, és més fàcil parlar i enamorar-se de nou. Fa temps q no estic sola dins del me xicotet món interior. I no sabia q em podia agradar tant.
