lunes, 21 de diciembre de 2009

Bufeu-se


Odie els nadals. Hi haurà moltíssima gent que dirà, jo també. Però és que a mi no m'han agradat mai, ni quan era xicoteta. M'agradaven els regals, per suposat, com a tots els xiquets del món.Però el Nadal? Gens. No entenc perque s'ha de seguir cel.lebrant aquest tipus de festes tan públicament. No seria més normal en aquestos temps que corren, que cadascú cel.lebrara la festa que vullguera. Però no, si ets d'una religió com la catòlica que va sumir a l'ésser humà en una era d'oscuritat que avuí encara fa ombra tens totes les festes del món. I qué més dóna que aquesta festa fora furtada ja d'avantpassats, qué més dóna, si ningú creu en res ja, si és la festa més automàtica del món, amb més protocols i tradicions: que si ves a sopar a ca la mare, a ca la iaia, a ca'l sogre, a ca la sogra, a ca la mare del sogre, a ca la mare de la sogra, ... No sé kin déu estarà content amb aquesta devoció però si és la cel.lebració el que manté vius als deus (al menys als d'American Gods, de Neil Gaiman), estarà fent l'agost amb els nostres nadals.
És que a mi el que no m'agrada del Nadal és que tens que quedar per collons amb tots, els que et cauen bé i els que no, els que t'iporten i els que no, per eixa puta mania que tenim les persones de crear llaços on no existeixen. I tot per culpa de que pensem que la racionalitat està unida a crear un nucli familiar. Jo pense que això ens fa dèbils, però ja ho divagaré un altre dia. Ale anem tots anem, i bufeu-se, bufeu-se molt, que això sempre ajuda a superar qualsevol sopar o dinar.

miércoles, 16 de diciembre de 2009

Pere i el llop


No fotes que no has escoltat parlar mai de Pere i el llop, doncs a mi em van criar amb històries com eixa. Que creus que als temps que corren no es pot aplicar? Donc mira, et ficaré un exemple molt fàcil:
Hi havia una vegada una dona que li trucava per telèfon al seu fill toooooots els dies per preguntar-li trivialitats i contar-li coses per les que ell no mostrava el més mínim interés. I va i aplega un dia en que el telefon mòbil del seu fill es trenca (o el trenca ell, fart d'aquesta vida). I la dona comença a trucar-li a la nóvia del seu fill. Fins a 5 trucades en una hora és capaç de fer-li. És clar que la nora, no molt amiga de les cridaes telefòniques trivials, no li'n agafa ni una d'elles. Ja li'n ha agafat prou abans i sap que si cedeix ací la ficarà a la seua llista de cridaes telefòniques diaries. No, no,no. Vet aquí que la dona davant la negativa dels dos a parlar amb ells s'enfila cap a la feïna del seu fill per a pegar-li un bon ascardusó a aquest. I es troba ella amb una xica menudeta que li diu que deixe tranquila a la seua nora i amb el seu fill que li remuga per pesada. Ai, mare, és que si es mor algú de la familia no s'entereu. No, que va, com que no exiteixen els sms ni altres formes de parlar amb la gent. Que segur que m'he vist més rodejada de morts que la meua sogra i mai de la vida he dixat d'enterar-me d'alguna. Tornem a Pere i el llop, no? Si truques i truques i truques per trivialitats, el dia que vinga el llop te se menjarà.

lunes, 14 de diciembre de 2009

Ja m'ensenye a anar al bàter


I jo aplegue a la porta i l'obric després d'una hora pensant qué pot haver al meu armari que siga impermeable, calnetet i no em faja pareixer o un súperceba o un súpermandonguilla d'abaejo. Bé, aplegue i obric la porta. Una bufada de vent gèlid em congela la cara i hasta els pels de la figa. I ella se senta i prou. SENTADAAAAA! I amb més art que quan li dones l'ordre de sentar-se. I em mira i arrupix els ulls com dient: D'ací no em mou ni una mascletà de falles. Jo ja m'ensenye a pixar al bàter si això, eh? I jo: Vale? Foska? Nem! I em mira. I la sesió de mirades continua deu minuts més, fins que tanque la porta després d'arrancar els meus dits d'ella. Quan aplegue al menjador ella ja s'ha tombat al seu sofà i s'ha arrupit com una boleta menudeta (i això q'és un especímen de 30 kilos que plantada fa 1'70 casi). Alça els ulls i puc migvore a la seua mirada una riseta de xiketa mimada: D'ací una horeta i això et faré el paripé per a baixar, no et fiques cómoda.
Mala Pécora roïn, ja t'apanyaré jo a tu.

miércoles, 9 de diciembre de 2009

ENGANY


Per què continues preguntant-me que què pense. No te'n adones que non t'ho vull contar? Que pense en tot menys en tu, que pense en tots menys en tu, que necesite que algu em torne a fer sentir viva i que em faja cridar com sempre he cridat. Que açò s'ha acabat com tot s'acaba a la meua vida, que pot ser siga una llàstima però potser no. Si no acabe amb açò prompte vaig a tornar-me boja o vaig a desdoblar-me en dues jo. I sé que seria capaç d'una cosa i de l'altra, puc viure en dos mons diferents i que ambdos siguen tan correctes que ningun sàpiga de l'existència de l'altre. Potse si me'n vaig a pasetjar sol.lucione alguna cosa. Potser les coses es solucionen sols enganyant-se a una mateixa.